Centre financer

L'FMI defineix un centre financer com a:^[a] centres financers internacionals (IFC), com ara Ciutat de Nova York, Londres i Tòquio; Els centres financers regionals (RFC), com Frankfurt, Chicago i Sydney; i els centres financers extraterritorials (OFC), com les Illes Caiman, Dublín i Singapur.^[b]

Els IFC, i molts RFC, són centres financers de servei complet amb accés directe a grans agrupacions de capital de bancs, companyies d'assegurances, fons d'inversions i mercats de capital cotitzats, i estan en grans ciutats mundials. Els OFC, i també alguns RFC, acostumen a especialitzar-se en serveis basats en impostos, com ara eines de planificació d'impostos sobre empreses, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal,^[c] i banca a l'ombra/titulització i poden incloure ubicacions més petites (per exemple, Luxemburg) o ciutats estat (per exemple, Singapur). L'FMI observa un solapament entre els RFC i els OFC (per exemple, Hong Kong i Singapur són OFCs i RFC). Des de 2010, els acadèmics consideren l'OFC sinònim de paradís fiscal.^[d]

↑ «Offshore Financial Centers: IMF Background Paper». International Monetary Fund, 23-06-2000.
↑ James R. Hines Jr. «Treasure Islands». Journal of Economic Perspectives, 4, 24, 2010, pàg. 103–125. «Els paradisos fiscals també es coneixen com a "centres financers extraterritorials" o "centres financers internacionals", frases que poden comportar connotacions lleugerament diferents, però que s'utilitzen gairebé de manera intercanviable amb "paradisos fiscals"»
↑ Gabriel Zucman «The Missing Wealth of Nations: Are Europe and the U.S. Net Debtors or net Creditors?». The Quarterly Journal of Economics, 128, 3, agost 2013, pàg. 1321–1364. DOI: 10.1093/qje/qjt012. «Els paradisos fiscals són jurisdiccions amb impostos baixos que ofereixen a les empreses i a les persones oportunitats per evitar impostos (Hines, 2008). En aquest treball, utilitzaré l'expressió “paradís fiscal” i “centre financer extraterritorial” de forma intercanviable (la llista de paradisos fiscals considerats per Dharmapala i Hines (2009) és idèntica a la llista de centres financers extraterritorials considerats pel Fòrum d'Estabilitat Financera (FMI, 2000), llevat d'excepcions menors)»

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[IMFJune2000-1] «Offshore Financial Centers: IMF Background Paper». International Monetary Fund, 23-06-2000.

[h1-5] James R. Hines Jr. «Treasure Islands». Journal of Economic Perspectives, 4, 24, 2010, pàg. 103–125. «Els paradisos fiscals també es coneixen com a "centres financers extraterritorials" o "centres financers internacionals", frases que poden comportar connotacions lleugerament diferents, però que s'utilitzen gairebé de manera intercanviable amb "paradisos fiscals"»

[missing_profits-6] Gabriel Zucman «The Missing Wealth of Nations: Are Europe and the U.S. Net Debtors or net Creditors?». The Quarterly Journal of Economics, 128, 3, agost 2013, pàg. 1321–1364. DOI: 10.1093/qje/qjt012. «Els paradisos fiscals són jurisdiccions amb impostos baixos que ofereixen a les empreses i a les persones oportunitats per evitar impostos (Hines, 2008). En aquest treball, utilitzaré l'expressió “paradís fiscal” i “centre financer extraterritorial” de forma intercanviable (la llista de paradisos fiscals considerats per Dharmapala i Hines (2009) és idèntica a la llista de centres financers extraterritorials considerats pel Fòrum d'Estabilitat Financera (FMI, 2000), llevat d'excepcions menors)»

[a]

[b]

[c]

[d]